Seguim de vacances i seguim per Cambrils. Avui escric
un post per llepar-se’n els dits, d’un establiment encantador i de sorpresetes
gastronòmiques.
La Cua Curta de Cambrils és sense cap mena de dubte un
dels meus restaurants preferits. Té tot el que jo busco quan vaig a menjar
fora: plats deliciosos i de qualitat, amabilitat i familiaritat i un espai amb encant, acollidor,
íntim i romàntic.
No se’m oblidarà mai la primera vegada que m’hi van
portar, ja fa bastants anys, em va sorprendre l’existència d’un establiment d’aquelles
característiques: un local bonic, decorat al detall amb peces de ganxet, fotografies
en blanc i negre i quadres, diversos artefactes i objectes antics. Un local
singular situat a la Plaça Aragó, 2 de Cambrils, que s’allunya de l’oferta dels
restaurants especialitzats en peix i marisc típics de la zona.
La Cua Curta ha estat un punt neuràlgic de
celebracions de tot tipus, sopars romàntics amb parella o sopars amb amigues,
entre confidències i copes de vi, descobrint i degustant veritables plaers per
al paladar.
En aquest establiment no et calen cartes ni menús, només
cal deixar-te conduir per l’Alex cap a una de les tauletes de marbre, asseure’t
en una de les cadires de fusta i esperar a que torni per fer-te la pregunta que
determinarà l’àpat: Fondue o no fondue? Nosaltres acostumem a optar per la
resposta afirmativa escollint entre la fondue de carn, la de formatge o la de
caldo, la de carn (Tot i que cal dir que el filet a la flama, una altre de les
seves especialitats, és espectacular!). Seguidament només cal deixar que l’Àlex
pensatiu, vagi escrivint petites combinacions de lletres i números a la seva
diminuta llibreteta que corresponen a les nomenclatures xifrades de les que
anomenen “sorpresetes”, i llestos! Això ja està en marxa, com diria ell.
Arribat a aquest punt només tens clares dues coses: la
primera és que menjaràs fondue i la segona que la diversió gastronòmica està a
punt de començar.
Després d’esperar uns breus minuts impacients i amb la
curiositat de conèixer amb que ens sorprendran, les "sorpreses" comencen a
arribar. Normalment són plats freds, amb ingredients frescos i de qualitat, i
amb una combinació de gustos exquisida, dels quals he de destacar el tàrtar de
salmó, la meva debilitat irresistible.
 |
| Filet a la flama |
En aquesta última visita les "sorpreses" van ser les
següents:
 |
| Amanida de formatge de cabra amb melmelada de tomàquet |
 |
| Espardenyes |
 |
| Tàrtar de tonyina |
 |
| Tàrtar de Salmó |
 |
| Tàrtar de Salmò |
Després venia la fondue acompanyada d'unes safates amb trossets de carn de vedella, pollastre i llonganissa, i unes divertides salseres en forma de paleta de
pintor per acompanyar la carn (salsa tàrtara, all i oli, barbacoa, picada d’all
i julivert i salsa brava)
I per últim, una de les parts més importants de l’àpat:
les delicioses postres de la casa. No hi ha paraules per descriure aquestes delícies,
dels quals destaco l’increïble i intens pastis de xocolata, el suau i esponjós
flam de coco i l’exquisit pastís de llimona amb un punt d’acidesa. Però aquesta
vegada la temptació va anar més enllà, caient de quatre grapes al pecat més
dolç: varem escollir la increïble fondue de xocolata. Aquí us deixo amb unes
imatges perquè paraules ja no en tinc....
I per acabar, un brindis amb "llet de burra" el qual
vull dedicar a l’Àlex, el seu recent nascut i a tota la seva família que ens i
ens ha tractat tan bé durant tots aquests anys. Salut i fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada