Ja tenim la Setmana Santa aquí: processons,
els timbalers de Calanda, uns quants dies de descans i les mones de Pasqua! A
mesura que et vas fent gran això d'esperar el dilluns de Pasqua per anar a
buscar la mona es va perdent i aprofites aquests quatre dies per fer una
escapadeta i tornar a casa el dilluns al vespre, així que la mona arriba amb
certa antelació, i val a dir que la tradició no es perd i encara ara, m’arriba.
Com ja vaig escriure en aquest bloc aquí, la meva mona és especial, però avui
toca escriure d’un element que la fa veritablement especial: la figura de
crocant. Una peça totalment artesanal i laboriosa realitzada amb ametlles
trossejades i sucre caramel·litzada formant diferents figures decorades amb lacasitos de diversos colors: molinets de vent, avions, vaixells i casetes, entre altres.
Les figures que acompanyen les meves mones de bescuit farcides de mantega de
cada any són de la mítica Confiteria Poy, que a part de ser una
de les millors pastisseries de la ciutat, per a mi, és la millor en quan a mones
de Pasqua. Una delícia que espero cada any impacient!
Com us deia, la figura de crocant és
una peça que no falla mai i espero que això segueixi sent així per molts anys,
tot i que aquesta especialitat que ens ofereixen molt poques pastisseries, cada
vegada té menys presència i la seva varietat ha disminuït notablement. Sóc conscient
de que això del crocant lamentablement, no ha calat tan com la típica figura de
xocolata i que fins i tot hi ha una gran part de la població que en desconeix
la seva existència, i això no pot ser!
Tot recordant la imatge de les
prestatgeries de darrera del mostrador de “Cala Poy” plenes de figuretes de
crocant d’elaboració complexa i de gust exquisit i dolç, dolç, dolç, des d’aquest
bloc reivindico el crocant, o com diem a casa el crocanti de la mona de Pasqua.
Les meves primeres mones i les meves primeres figures de crocant...
i aquí teniu les figures d'aquest any!
______________________________________________________
