dijous, 30 d’agost del 2012

Els dimecres al Círcol


Com us deia, aquest estiu, he decidit convertir les estones que no estic a la feina en els meus instants de vacances i així doncs, varem acordar amb un grup d’amics quedar tots els dimecres per anar a fer unes tapetes, posar-nos al dia i gaudir de la fresca en ple centre de la ciutat, a la Plaça de Prim.  
El Círcol ens ho va posar molt fàcil, obrint una nova terrassa a les portes del Teatre Fortuny, on passar-hi una agradable estona degustant unes tapetes i bevent un bon vinet, tot per un molt bon preu, cosa que ens va permetre convertir-ho en un ritual de cada dimecres.
Cada dimecres, al plega de les nostres respectives feines, ens reunim a la terrassa del Círcol on el Jaume ja ens té preparada la taula, i només ens toca demanar: unes braves, uns xipironets, unes delicioses croquetes, les aletes de pollastre i l’especial “El Círcol” compost per llesques de pa acompanyades amb formatges i patés, i pa de vidre amb pernil salat. Tot marinat amb un fantàstic vi de la casa: De Muller Criança, D.O Tarragona. De postres, “El músic” acompanyat amb una miqueta de moscatell, que en les últimes ocasions ha quedat substituït per unes boles de gelat de diferents sabors, serà cosa de la calor...
Així que ja ho sabeu, ara que a molts ja se us han acabat les vacances, si voleu desconnectar i passar una bona estona a la fresca fent unes tapetes, una molt bona opció és la Terrassa del Círcol.
Això si, ahir va ser una excepció...quan hi ha prioritats, hi ha prioritats, i  malauradament a la terrassa del Círcol encara no es pot veure el futbol, tot i que ahir, potser hagués estat preferible anar-hi...  












divendres, 24 d’agost del 2012

L’antídot més tradicional per afrontar la calor


Ventiladors i aires condicionats “a tope”! L’onada de calor ja està aquí! Sembla estrany que algú encara es sorprengui que a l’estiu faci calor. No és el que toca? Doncs sí, però si que és cert que tot i així costa, costa molt sobreviure de forma digna a la calor: suós, caminar a poc a poc, quedar-te a casa sota de l’aire condicionat perquè et veus incapaç d’afrontar la color que t’espera al carrer, ventiladors que sembla que hagin d'enlairar-se, el cotxe que quan hi puges crema...crema molt! I que quan t’asseus al seient i agafes el volant, t’envaeix un microclima enganxifós i calent, que et crema el nas i no et deixa ni respirar... Bé, tot això forma part de l'estiu, així que ara no tenim més remei que afrontar aquestes setmanetes amb la millor cara possible, i sobretot bevent molta aigua.   
Referent a tot això, avui us parlaré d’un dels últims complements que em van regalar:  Un ventall, el complement ideal per aquests dies calorosos. Aquest complement en qüestió podem dir que ja no s’utilitza tant com fa uns anys; recordo la meva àvia que anava amunt i avall, amb el seu ventall clàssic de fusta pintat amb uns motius florals i de tela vermella, i que en moments de molta calor se l’extreia de la seva bossa i amb una gràcia que jo mai tindré l’agitava: ara el tanco, ara l’obro, ara em vento ara no, ara l’agito amb més intensitat ara amb menys...Doncs bé, potser aquest objecte ja no té la presència de fa uns anys, tot i això, i ni que sigui un complement una mica “especial” és tracta d’un remei que en llocs i moments concrets pot resultar ser l’únic antídot per no ofegar-se de calor.
Els que em coneixeu ja sabeu que m’encanten els complements i els ventalls no en són una excepció, tot i si que és cert que tenen un punt “retro”. El meu nou ventall en concret, està elaborat amb varetes de fusta pintades, unes en blanc i altres en rosa, intercalades, i per protegir-lo i evitar que es deteriori, porta un estoig de pell també en rosa. Un complement, i alhora, un regal diferent.
Aquest en concret, va ser adquirit a Modes Serrano, una de les pelleteries més conegudes i amb una trajectòria històrica de quasi 50 anys a la ciutat, amb botiga al C. Sant Elies, 12-14, on es poden trobar peces més de vestir com caçadores, abrics i jaquetes de tot tipus de pells, i on es realitzen arrengaments de peces d’aquest tipus, i al C. Sant Joan, 19, on trobem complements, principalment de pell, com bosses, cinturons, carteres, moneders, i altres, com per exemple ventalls com el meu, amb el seu estoig de pell rosa. 






diumenge, 19 d’agost del 2012

La revetlla del Reusmi


Cada any, la nit del 14 d’agost, el Reus Mediterrani es converteix en un punt de reunió per molts reusencs i reusenques que celebren la revetlla d’aquesta urbanització d’apartaments, situada al barri de Vilafortuny de Cambrils, creada per un grup de reusencs que estiuejaven a les desaparegudes casetes de bany de la platja de Salou. Ja fa anys, que la família tenim un apartament en aquesta urbanització, i que hi gaudim de l’estiu. Abans, passàvem els estius a Reus Camp i Mar, al centre de Salou, en l’altra urbanització creada també per un altre grup de reusencs de les casetes de la platja, i des de fa més de 10 anys, a Reus Mediterrani, o com l’anomenem alguns dels residents el Reusmi.  Per molts semblarà estrany que la gent decideixi passar els estius a 12 quilòmetres de la ciutat on resideix durant la resta de l’any, però quan ja ho has viscut des de petit, això no té res d’estrany, al contrari, els estius sense apartaments no serien el mateix, i menys quan ets petit: els amics d’estiu, la platja a tocar de casa, poder anar tot el dia amb banyador i xancletes i només parar a casa pels àpats, sortir a passejar per la platja i fer una copeta en un dels xiringuitos sota les estrelles i amb el brunzit de les ones del mar de fons...no n’és d’estrany no, és un luxe!
Com és tradició durant la setmana prèvia al 15 d’agost, molts dels propietaris i els seus familiars i amics celebren conjuntament les activitats que es van realitzant, que tenen el seu punt més àlgic la nit del 14 d’agost, amb un multitudinari sopar de germanor on acostumen a ser un clàssic les coques en recapte, les coques dolces, el cava i els llumets de colors. A la nostra taula l’àpat va tenir un punt d’originalitat, protagonitzat per dos grans croissants farcits del qual vaig parlar-ne aquí, impressionants i boníssims. Una proposta que Cal Llenguet posa a la nostra disposició a diari.  



Però aquesta vegada els croissants varen haver de compartir el protagonisme amb les postres: una síndria molt particular, graciosa i creativa que va despertar la curiositat dels més menut i també d’algun adult. Una síndria convertida en un graciós tauró que la Rosa va tenir la paciència i l’art de crear, convertint un postre insípid i corrent, amb un postre festiu, divertit i molt original.  




I després del sopar...el ball fins a la matinada, amenitzat amb l’orquestra Tangara. Una revetlla estiuenca que ni el tauró es va voler perdre...fins i tot li van dedicar una cançó!  


______________________________________________________

Ara pots seguir L'Aparador de Reus pel Facebook



diumenge, 5 d’agost del 2012

Biquini, bossa i platja


 Com podeu veure els que m’aneu seguint freqüentment, últimament la meva activitat blocaire ha minvat...i aprofito els caps de setmana per escriure unes línies, descansar i anar a la platgeta. Aquest estiu vacances..poques, per no dir gens, així que he decidit convertir tots els caps de setmana, i perquè no algun vespre en els meus instants de vacances.




Aquest any, la meva llista de compres no incloïa cap banyador, havia decidit acabar d’amortitzar els de les temporades anteriors. Però sorprenentment i com si ho sabessin, uns amics em van regalar un biquini. Un sostenidor badeau i unes calcetes de cintura baixa amb un estampat paradisíac, amb palmeres i la resta de vegetació pròpia de la zona. Una de les propostes més destacades d’aquesta temporada de la marca Oysho, que ja he pogut estrenar.
Recordo que fa temps, era missió impossible aconseguir un biquini sense tirants, però en els últims anys, els dissenyadors i les firmes hi han posat solució, i ara podem triar entre un gran ventall de formes.



  
Acompanyant aquesta peça de roba estiuenca, una bossa pràctica i còmode de roba de Misako, el perfecte substitut del cabàs fet pols de les dues o tres temporades anteriors, el qual li havia arribat l’hora de ser desbancat...


Un equipament perfecte per aquests dies d’estiu! 

______________________________________________________

Ara pots seguir L'Aparador de Reus pel Facebook