Avui doncs, escric aquest SENSE REGISTRE,
motivada per les meves pròpies experiències personals i per una frase que corre per la xarxa, que fa pocs dies vaig llegir, i que diu el següent: No confundas tener título universitario con
tener educación. El título es un papel, la educación es contestar cuando te dan
los buenos días.
Sembla que el Josep Baiges, del Món de Reus, i
jo ens haguem posat d'acord per parlar del tema, però, la veritat és que ha
estat coincidència total! Ell escrivia al número de febrer de la NW La Revista
de Reus sobre "El millor dependent del món", explicant l'experiència
viscuda per una mare, que va tenir lloc al Restaurant Museu del Vermut de Reus.
Una anècdota que té a veure amb un "potito” trencat, un cambrer i
l'atenció al client, una atenció, apunta, "que encara trobes en molts
establiments de la ciutat, malgrat que, com tot a la vida, també observes que
dissortadament es va perdent..."
Coincideixo amb el Josep en destacar la professionalitat i el savoir-faire dels comerciants de Reus, tots esperem ser atesos de la millor manera, ja sigui assessorant-nos, oferint-nos allò que estem buscant o simplement deixant-nos passejar i xafardejar lliurament. Molts utilitzen el registre de forma magistral, però per contra, moltes vegades aquella persona que esperem que ens atengui ha perdut el registre, i la sensació que ens provoca és la de ser transparent. Una sensació que es fa contradictòriament molt visible. La causa pot ser molt diversa: ja sigui per com anem vestits, per com ens diem, perquè no som habituals, perquè la persona té una conversa apassionant per telèfon amb una amiga, perquè fa 3 mesos que no cobra, perquè té un mal dia o perquè senzillament desconeix el registre a utilitzar...i una experiència així pot derivar en no tornar a posar els peus en aquell establiment, i el que és pitjor en una ciutat petita com Reus, a parlar-ne, i no precisament bé...
Cal dir però, que en alguns casos aquesta
sensació de buidor ens la busquem nosaltres mateixos...És cert que entrar
saludant en algun establiment d’una d’aquestes grans cadenes és bastant absurd,
fins i tot pot resultar ridícul perquè semblaria que estiguis saludant al
maniquí de l’entrada, que evidentment careix de registre i d’educació. En
aquests locals, la immensa majoria de vegades, ningú estarà pendent de qui
entra o surt, senzillament, la feina del personal n’és una altra, i així ens hi
hem acostumant, però això no justifica que sigui el correcte, penso... No se si és cosa de la globalització, o senzillament de la mala educació. Potser una
mica de tot, i aquest fet, sumat a l’oblit del registre fa que ens comportem
així de forma sistemàtica. El que si que és cert és que cada vegada més ens hem
malacostumat a entrar en un establiment, ja sigui gran o petit, i no dir ni ase
ni bèstia, entrar parlant pel mòbil o senzillament ignorar qualsevol presència
humana. I quina és la sensació i l’actitud de la persona que espera per
atendre'ns (quan hi és)??? Doncs segur que si és un bon comerciant serà bona,
però posaria la mà al foc en que l'experiència sempre podria haver estat millor
si la nostra actitud també hagués estat més bona. I res més que un simple “Bon
dia” pot garantir-nos una molt bona experiència comercial.
Així que per acabar només dir que: no s'ha de perdre el registre ni al entrar, ni al sortir, ni al servir! "Bon Dia" a tots!!!
