SENSE REGISTRE: Bones Tardes

Recordo, de quan era petita, la meva avia entrant als establiments amb mi agafada de la mà i només al entrar dir la frase "Bones tardes" i dir-me a mi, “que es diu...” i jo repetir la mateixa frase, i seguidament veure com el personal de la botiga amb un somriure a la boca i un petit gest amb el cap, moltes vegades sense deixar de fer el que es portaven entre mans, li responien amb la mateixa frase, algunes vegades, fins i tot, afegint-hi el seu cognom de casada. Avui però, aquesta frase ja som pocs els que l'utilitzem, i més els que són més joves. Però el que és més greu, és que s'està perdent l’ús d'aquesta frase i la majoria de les seves variants "més actuals" com: bona tarda, bon dia, bones o el simple "hola", a l'entrar en un establiment, i adéu, passi-ho bé, fins un altra...al sortir-ne. De nou...actuem SENSE REGISTRE. 

Avui doncs, escric aquest SENSE REGISTRE, motivada per les meves pròpies experiències personals i per una frase que corre per la xarxa, que fa pocs dies vaig llegir, i que diu el següent: No confundas tener título universitario con tener educación. El título es un papel, la educación es contestar cuando te dan los buenos días.  

Sembla que el Josep Baiges, del Món de Reus, i jo ens haguem posat d'acord per parlar del tema, però, la veritat és que ha estat coincidència total! Ell escrivia al número de febrer de la NW La Revista de Reus sobre "El millor dependent del món", explicant l'experiència viscuda per una mare, que va tenir lloc al Restaurant Museu del Vermut de Reus. Una anècdota que té a veure amb un "potito” trencat, un cambrer i l'atenció al client, una atenció, apunta, "que encara trobes en molts establiments de la ciutat, malgrat que, com tot a la vida, també observes que dissortadament es va perdent..."  

Coincideixo amb el Josep en destacar la professionalitat i el savoir-faire dels comerciants de Reus, tots esperem ser atesos de la millor manera, ja sigui assessorant-nos, oferint-nos allò que estem buscant o simplement deixant-nos passejar i xafardejar lliurament. Molts utilitzen el registre de forma magistral, però per contra, moltes vegades aquella persona que esperem que ens atengui ha perdut el registre, i la sensació que ens provoca és la de ser transparent. Una sensació que es fa contradictòriament molt visible. La causa pot ser molt diversa: ja sigui per com anem vestits, per com ens diem, perquè no som habituals, perquè la persona té una conversa apassionant per telèfon amb una amiga, perquè fa 3 mesos que no cobra, perquè té un mal dia o perquè senzillament desconeix el registre a utilitzar...i una experiència així pot derivar en no tornar a posar els peus en aquell establiment, i el que és pitjor en una ciutat petita com Reus, a parlar-ne, i no precisament bé... 

Cal dir però, que en alguns casos aquesta sensació de buidor ens la busquem nosaltres mateixos...És cert que entrar saludant en algun establiment d’una d’aquestes grans cadenes és bastant absurd, fins i tot pot resultar ridícul perquè semblaria que estiguis saludant al maniquí de l’entrada, que evidentment careix de registre i d’educació. En aquests locals, la immensa majoria de vegades, ningú estarà pendent de qui entra o surt, senzillament, la feina del personal n’és una altra, i així ens hi hem acostumant, però això no justifica que sigui el correcte, penso... No se si és cosa de la globalització, o senzillament de la mala educació. Potser una mica de tot, i aquest fet, sumat a l’oblit del registre fa que ens comportem així de forma sistemàtica. El que si que és cert és que cada vegada més ens hem malacostumat a entrar en un establiment, ja sigui gran o petit, i no dir ni ase ni bèstia, entrar parlant pel mòbil o senzillament ignorar qualsevol presència humana. I quina és la sensació i l’actitud de la persona que espera per atendre'ns (quan hi és)??? Doncs segur que si és un bon comerciant serà bona, però posaria la mà al foc en que l'experiència sempre podria haver estat millor si la nostra actitud també hagués estat més bona. I res més que un simple “Bon dia” pot garantir-nos una molt bona experiència comercial.

Així que per acabar només dir que: no s'ha de perdre el registre ni al entrar, ni al sortir, ni al servir! "Bon Dia" a tots!!!