Som uns privilegiats, si.
Uns privilegiats de tenir el millor restaurant del món a tocar de casa. I sense
dubtar-ho he de dir que s’hi ha d’anar.
Vull dir, abans de tot,
que no és una experiència barata, com podeu suposar, però tampoc no cal ser
milionari per anar-hi. Només cal tenir les ganes suficients per gaudir d’una
experiència gastronòmica magnífica. I pels diners...no cal preocupar-se, des
del moment de la reserva, teniu tot un any per anar estalviant...I és que
l’experiència d’anar al Celler de Can Roca, la d’anar al millor restaurant del
món, comença molt abans d’entrar per la seva porta, comença més d’un any abans,
i al post d’avui en comparteixo la meva experiència.
Si teniu la intenció d'anar-hi,
ja heu de saber que no és tan fàcil com trucar i reservar, sinó que la reserva
és gestiona via online a través del seu web: cada primer dia de cada mes, a les
0h obren el període de reserva del mes anterior però de l’any vinent. És a dir,
el pròxim 1 d’abril a les 0h, estarà disponible per fer
reserves únicament el mes de març del 2017. I s’ha de ser més ràpid que el
vent, perquè a les 12:10h ja no queden places! Si accediu a la seva web també
veureu que podeu apunta-vos a una llista d’espera, però d’això no us en puc
parlar. Jo vaig seguir el mètode ordinari de reserves.
Com us deia, l’experiència
ja comença en el moment en que decideixes reservar, quan arriba el primer
“primer” dia a les 12, et despistes un moment i ja són les 12:15h...i per una
cosa o una altra van passant aquells primers dies de mes, fins que decideixes
posar-te una alarma al mòbil que soni 5 minuts abans de l’hora. Recordo el dia
que vaig aconseguir fer la reserva, sopant en un altre gran restaurant del que
ja vaig escriure l’Indochine de Ly Leap. Érem 3 les persones que vam començar
el procés de reserva, tots tres enganxats al mòbil intentar reservar una taula,
fins que al final i després de varis intents fallits, ho vaig aconseguir! Ja
teníem la confirmació de que el dia 24 de febrer del 2015 a les 21h soparíem en
uns dels millors restaurants del planeta, i al que dies després, tornaria ser
l’escollit com a millor restaurant del món.
Aquell any d'espera no és més que
el compte enrere, un compte enrere latent i emocionant que va arribant a la
seva recta final un mes abans, quan esperes aquella confirmació que no acaba
d’arribar, fins que arriba. Quan comentes la jugada amb gent que ja ha tingut
el privilegi d’anar-hi, gaudint de les seves experiències i anotant mentalment
els seus consells, fins que finalment...arriba el dia: nervis, emoció, i
sobretot, unes grans expectatives.
El Restaurant dels germans
Roca està situat en una zona poc glamourosa, a les afores de Girona. En un
carrer més aviat estret, entre edificis. D’entrada, res de sorprenent, tot i
que la façana ja denota certa elegància, res destaca excessivament, fins
que t’endinses per una rampa negre en un dels extrems que desemboca en una terrassa
d’un petit palauet, amagat i silenciós.
És obrir la porta en un dels extrems, i un espai blanc, futurista i molt lluminós et trasllada directament a una altra dimensió on els nerviosisme i l’excitació està a flor de pell: La veritable experiència està a punt de començar...Taula 8 finestra - diu un cambrer a l’altre, i seguidament es dirigeix a nosaltres dient-nos - m’acompanyen a la taula?
És obrir la porta en un dels extrems, i un espai blanc, futurista i molt lluminós et trasllada directament a una altra dimensió on els nerviosisme i l’excitació està a flor de pell: La veritable experiència està a punt de començar...Taula 8 finestra - diu un cambrer a l’altre, i seguidament es dirigeix a nosaltres dient-nos - m’acompanyen a la taula?
Ja estem allí, ens
endinsem dins el menjador del Celler de Can Roca, un espai modern, sofisticat i
elegant amb un jardí central reclòs entre vidrieres i tot de taules rodones
plenes de gent al voltant. Nombrosos cambrers perfectament organitzats es van
movent per la sala, i dos d’ells, ens esperen a la nostra taula invitant-nos a
seure-hi, i per fi...comença el show!
T’ofereixen 2 menús, un de
180€, amb menys quantitat de plats, amb opció d’escollir entre alternatives, i
un altre, el que ve a ser el menú degustació, anomenat per ells com a “Menú
Festival” de 195€.
Nosaltres vam optar per
escollir el Menú Festival, segur que el que fa la immensa majoria de la gent
que hi va. Aquest esta format per 7 aperitius, 11 plats i 3 postres. I tot i
xafardejar els seus grans llibres de vins, dobles i extensos fins a l’infinit,
vam optar per acompanyar l’àpat amb el maridatge que ens proposessin, d’aquesta
manera segur que degustaríem vins que mai més poguéssim beure, i he de dir que
va ser un gran encert. La selecció del Josep Roca va ser excel·lent i vam poder
gaudir de 15 vins i caves exclusius, diferents i algun de ben estrany, on no
hi podien faltar DO de les nostres terres com el Nelin 08 de DOQ Priorat o el Carles
Andreu 13 Trepat DO Conca de Barberà, a més de varis DO Penedès, DO Empordà i
d’altres regions d’Espanya, Alemanya i França.
Aquí teniu algunes
fotografies del nostre “gran sopar” (no les poso totes perquè sinó aquest post
seria etern i tampoc no cal revelar totes les sorpreses...)
 |
| Aperitiu: "Menjar-se el món" Thailàndia, Japó, Xina, Perú i Corea |
 |
| Aperitiu: "Memòria d'un bar als afores de Girona" Calamars a la romana, ronyons al xerès, musclos en escabetx, bacallà amb espinacs i pinyons, campari |
 |
| Aperitiu: "Gelat d'oliva verda" |
 |
| Aperitiu: "Corall" Ostra ying-yang i Ceviche d'orada |
 |
| Aperitiu: "Briox de tòfona" |
 |
| Cosnomé de carbassa amb te verd |
 |
| Escamarlà amb salsa de fava de cacau |
 |
| Amanida de perdiu amb col fermentada, col amb oli de beicon i estregó |
 |
| Gamba marinada en vinagre d'arròs |
 Besuc de la piga amb samfaina  |
| Llata de vedella amb moll de l'os, tendons alvocat terrós |
El que vam notar van ser moltes connotacions de la cuina mediterrània i productes de temporada, evidentment tot portat al punt més sublim.
 |
| Perfum Turc (postre inspirat en un perfum) |
 |
| Cromatisme taronja |
No cal que digui que
ESPECTACULAR és poc, quan la diversió, la curiositat, la sorpresa, els aromes i
sabors, la posada en escena i la presentació de cada un dels plats, un servei
impecable i un entorn agradable i íntim, s’ajunten superant la perfecció imaginable.
Que en puc dir jo, un simple comensal, del que els entesos han qualificat com el millor restaurant del món? Doncs res més que aquesta ha estat una de les meves millors experiències vitals, una experiència completa que va culminar amb una fotografia conjunta amb els reconeguts cuiners i jurat de MasterChef (en Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera), que coincidentment també van sopar allí aquell dia, i els grans, grans, grans mestres, en Joan i en Jordi Roca i Fontané.
Que en puc dir jo, un simple comensal, del que els entesos han qualificat com el millor restaurant del món? Doncs res més que aquesta ha estat una de les meves millors experiències vitals, una experiència completa que va culminar amb una fotografia conjunta amb els reconeguts cuiners i jurat de MasterChef (en Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera), que coincidentment també van sopar allí aquell dia, i els grans, grans, grans mestres, en Joan i en Jordi Roca i Fontané.
Sense dubte, una
experiència que recordaré sempre amb emoció i molt bon sabor de boca, i que mal em pesi,
potser no tornaré a reviure mai més, o potser si, qui sap...
_____________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada