dijous, 28 d’agost del 2014

De Vacances per les Illes Gregues: Santorini


I arribem al tercer i últim post de les meves vacances per les Illes Gregues...tercera i última parada: Santorini.
Santorini  si que és una de les illes més conegudes, més turístiques i més visitades de les cíclades, però es clar, també és una de les més boniques de tot l’arxipèlag. És la única illa grega formada a partir de l’erupció d’un volcà, i és per aquest fet que té un aspecte particular i diferent a la resta.
Vam arribar a Santorni on passaríem els últims 5 dies del nostre viatge amb ferri des de Paros. Aquest cop també havíem reservat bitllets de ferri de la companyia Blue Star Ferries. El trajecte de Paros a Santorini es d’unes 3 hores i quart (amb parada a Naxos). Al arribar al port de Santorini, Athinios, vam sortir del ferri acompanyats d’una multitud enorme de gent que va ocupar aquell minúscul port des d’on havíem sortit dies abans. 

Allí, ens esperaven una gran quantitat d’autobusos, cotxes, furgonetes i un bullici de residents de l’illa aixecant cartellets i cridant-nos per oferir-nos els seus serveis: trajecte, excursions, lloguers, habitatge. Al cap de pocs minuts i sense saber ben be com, estàvem asseguts en una “taxi” furgoneta amb capacitat per unes 10 persones. (25€ per parella). El frenètic conductor ens va preguntar el destí a tots els ocupants del vehicle. Nosaltres anàvem a Firostefani, el municipi situat a la part nord tocant a Fira, una zona tranquil·la i amb encant, on teníem l’hotel. Seguidament, vam marxar amunt pel penya-segat, deixant endarrere aquell port, que ara estava quasi desert. Vam deixar les maletes a l’hotel i ens vam endinsar a descobrir l’illa.
La capital de l’illa és Fira (Thera), un poble pintoresc de color blanc i blau, ple d’escales i arcs per tot arreu, amb les cases construïdes a la vora del precipici. La vista que ofereix és sense dubte espectacular, situat a la part superior del penya-segat amb vista a La Caldera. És la ciutat més turística i més comercial, però tot i així és preciosa. 





Des del vell port de Fira, situat als peus de la ciutat, surten moltes embarcacions que et porten a diferents punts de l’illa i també d’on surten les excursions a visitar les Kaimenes (els illots volcànics situats davant de Santorini). 





Hi ha moltes agencies que t’ofereixen aquestes excursions, nosaltres vam escollir “per atzar” a Dakoutros Bros J.V, una agencia que ofereix diferents tipus d’excursions amb una flota pròpia de vaixells. Vam escollir l’excursió de Nea Kameni i Hot Spring.  La primera parada va ser al Parc Natural Geológic Nacional de l’illot de Nea Kameni, on és possible caminar per la formació terrestre volcànica més jove del Mediterrani Oriental, un centre volcà actiu. 





La següent parada va ser a Hot Springs a l’illot de Palea Kameni, on ens vam llançar a uns 50 metres de la costa per tal d’accedir i gaudir de les seves aigües termals amb dipòsits de sofre, on l’aigua és notablement més càlida i més vermellosa, degut al sofre.



Un cop arribes al vell port de Fira tens 3 opcions per pujar de nou al poble: a través del telefèric o amb els tradicionals burros. El cost d’una cosa o l’altre son 5€ per persona. També si pot accedir a peu, per la llarga escalinata, tot i que no us ho recomano. Es pel mateix lloc que passen els burros i aquests no miren res! A més, deixen els seus excrements sense miraments, així que si opteu per l’opció a peu, cal vigilar molt amb aquests animals i els regalets que van deixant pel camí... Nosaltres vam escollir el telefèric per baixar, la opció més recomanable, i el burro per pujar, que va ser un autèntic atreviment, la veritat, però com a bon guiri s’havia de fer, però...mai més! Fa una mica de respecte, la veritat.




A Fira també varem visitar el Museu Prehistòric, que conté jaciments de gran importància, la majoria trobats a la ciutat prehistòrica d’Akrotiri, i La Catedral Ortodoxa Metropolitana, situada al sud de la ciutat, al passeig marítim. 



I també cal visitar, ni que només sigui per fora La Catedral Catòlica, dedicada a Sant Joan Baptista, és una obra arquitectònica preciosa. 



Una altre població de visita obligada és Oia (Ia), per a molts, el poble més bonic de l’illa, i símbol universal de Grècia, per les seves esglésies de baves i lluminoses cúpules i pels seus habitatges suspesos al buit en carrers enganxats a la roca.  




És fàcil i ràpid de visitar, i la millor hora per fer-ho és durant el capvespre, quan es pot gaudir d’una conegudíssima i preciosa posta de sol, i d’unes espectaculars vistes a la badia i  al volcà.



Una altre població gens turística però amb un encant especial i un poble que encara pot presumir de l’essència autèntica de les Illes Gregues és Emporio, situat al centre de la plana a la part sud de l’illa. És un autèntic plaer perdre’s pels carrerons laberíntics gaudint de les formes amb les quals estan construïts els edificis. A Emporio trobem una de les esglésies més antigues de l’illa, Palia Panagia, que és famosa per la cúpula de fusta tallada del seu campanar. 






El millor: llogar una moto i recórrer l’illa al teu aire, parant-te on et vingui de gust i gaudir del paisatge i de les vistes, i descobrir que amaguen els diferents municipis de l’illa.

Allotjament

Havíem deixat el que creiem seria el millor allotjament per al final. Un hotel de 5 estrelles a la data (ara de 4) a mitja hora a peu de la capital, Fira. I que tot i no tenir vistes a la Caldera, tenia potencial. Doncs bé, aquest cop us puc assegurar que no vam encertar. L’hotel en qüestió és el Splendour Resort. Si anem a Santorini NO reserveu en aquest hotel, no us deixeu enganyar per les fotografies que podeu veure per la xarxa, ni ha de millors, molt millors! Les 5 estrelles encara les estic buscant ara... L’habitació era amplia, amb una decoració austera, amb el mobiliari d’obra...en general una mica rarot i fred, gens acollidor, i amb olor d’humitat per tot arreu. L’habitació només tenia una finestra a peu de carrer, en general fosca. El servei i l’atenció del personal molt just i fregant la borderia. En quant a neteja, brillava per la seva absència: les tovalloles no ens les van canviar en les 4 nits que vam estar, i la piscina comunitària força petita i amb l’aigua una mica tèrbola, amb tan sols unes 10 hamaques disponibles per als clients. L’esmorzar complert, però tampoc per tirar coets. L’hotel disposa d’habitacions amb piscina d’us particular, però gens privades: estan situades en zones de pas i separades únicament per una mampara una de l’altre, així que d’intimitat, res de res.  I un detall important: wifi? En principi si, però només en la zona de la piscina i amb prou feines. A l’habitació, res de res, ni wifi ni cobertura telefònica. Un fet que considero lamentable avui en dia, i més en un hotel d’aquestes característiques. En general, un hotel amb potencial per potenciar...Per cert, si no vaig equivocada li acaben de treure una estrella en aquest hotel, potser serà per alguna cosa.... 





Platges

Les platges de Santorini, són platges d’arena negre o pedres, i aigües cristal·lines.  Tot i que, en la meva opinió, molt millors les de Naxos.
-  Una de les platges més conegudes és la Red Beach. Una platja en la qual només es pot accedir a peu o per mar, situada a prop d’Akrotiri. Aquesta platja rep el nom pel seu contrast. Situada sota un penya-segat de roca vermella. Un panorama curiós: roca vermella, arena volcànica negra  i aigua d’un blau transparent. Si ha d’anar ben d’hora i ben calçat, sinó és impossible aparcar a prop i més, trobar-hi lloc per estendre la tovallola. 


- La platja de Perissa, d’una extensió de 9 km.  Tot i ser una de les platges amb més afluència, es tranquil·la, i pots instal·lar-te en una de les hamaques d’algun dels restaurants que hi ha a prop, en la majoria dels casos et pot sortir gratuït si consumeixes un mínim. Així que prendre un batut de fruites, ajagut en una confortable hamaca a la vora d’un mar cristal·lí, no te preu!



- Una platja molt bonica i menys turística és la Vlichada, situada a la part sud de l’illa. Aquesta és de pedres, així que s’hi ha d’anar ben calçat.
- La White Beach també es molt coneguda i segons comenten una de les platges més boniques de l’illa, però en aquesta si que només si pot accedir per mar. Hi ha catamarans que t’hi porten, i d’altres embarcacions que et porten de la Red Beach a la White Beach, no en se el preu, però segur que és una opció més econòmica que anar-hi amb catamarà.

Restaurants

Totes les nits varem sopar en locals situats a Fira i Firostefani. Amb el vent que bufava no venia massa de gust allunyar-se massa de l’hotel. Santorini és una illa cara, si la comparem amb les altres illes que vam visitar. Tot i això, no arriba als preus de Mikonos, per ara! Un sopar et por sortir per uns 25-35€ per persona. L’aigua és molt barata però els vins molt cars. 
No m’enrotllaré molt, només escriure de 4 restaurants, molt recomanables. La primera nit vam sopar a Argo, un restaurant situat al centre de Fira, que ens van recomanar. La experiència va ser genial. Em vaig menjar un risotto increïble! Un dels millors que m’he menjat mai. En general molt bé, bones vistes, bon menjar i bon servei.
Un altre restaurant excepcional i que no us podeu perdre si visiteu Santorini és Pirouni. Aquest siutat a Firostefani. Un local amb unes vistes espectacular i ideal per un sopar romàntic sota les estrelles mentre degustes plats mediterranis, especialment de peix. El tracte del personal sensacional, vam passar una vetllada genial, i tot i no ser molt econòmic, la relació qualitat-preu està molt bé. Després de sopar en aquest restaurant ens va costar molt escollir-ne un altre la nit següent, el llistó estava molt alt!





Si per una nit voleu desconnectar de la Musaca, el Pastitsio, de la Feta, la Keftedakia, de l’amanida grega i en general del menjà grec, i us agrada el menjar japonès, no us podeu perdre el Ginger Sushi Lounge. Situat també a Firostefani, és un restaurant amb terrassa interior, amb un gran assortiment de plats de cuina japonesa, tots increïblement deliciosos. I per després, ofereixen uns originals i creatius còctels per acabar d’arrodonir la nit! El personal és molt amable i amistós. Nosaltres vam passar una estona molt agradable, us el recomano!




Per últim una opció bastant econòmica, Mama’s House, on podreu escollir entre menjar al menjador interior, amb gens d’encants o a la terrassa. El menjà és típicament grec, està molt bo, plats copiosos i molt bé de preu.  Una molt bona opció.

Un altre restaurant molt recomanat però del que no us en puc donar la meva opinió, perquè no vam tenir el plaer d’anar-hi, és To Psaraki, situat molt a prop de Vlychada, en una carretera amb vistes al mar. Segons el que ens van comentar, si poden degustar plats autòctons a base de peix, segons sembla, una meravella... Si hi aneu ja m’ho explicareu!

Shopping

La Principal zona de shopping de l’illa es Fira. Hi ha botigues de tot i per tot! Això si, tot tirant a car. Des de la clàssica botiga de souvenirs fins a boutiques de roba, complements i calçat de marca, amb encant i glamour, i sobretot moltes, moltes joieries!
Jo em vaig enamorar de les cosetes d’una botigueta petita de roba i accessoris per a dona, amb molt d’encant anomenada The White, situada al centre de Fira, molt a prop de la Donkey Station (estació dels rucs) 



Allí vaig comprar-hi dos vestidets per anar a la platja de la marca grega Achilleas Accessories, un per a mi en blanc, calat, i un per la mare de cotó en rosa amb brodats en blanc. Molt estiuencs! 



També per la zona del centre de Fira, vam descobrir una botiga on t’imprimien samarretes amb el que volguessis, i vam comprar-hi aquesta...sabeu el que hi posa? Es fàcil el grec, eeeeh??



Dades útils i preus

  • En aquesta illa, com en la majoria, surt a compte llogar un quad, una moto, o un cotxe. Així es pot recórrer l’illa i anar més al teu aire. Nosaltres vam llogar una motocicleta 125cc que ens va costar 25€/dia, ah! I dur casc és totalment voluntari, no es obligatori, ni tan sols per la carretera.
  • Visita al volcà i bany a Hot Springs amb Dakoutros Bros J.V: 15€/persona. Durada de 3 hores. (de 11 a 14h i de 14 a 17h)
  • Per als fumadors, un punt important: no cal que carregueu de paquets abans de sortir de casa o al duty free de l’aeroport, a Grècia el tabac més econòmic.
  • Evitar viatjar a l’illa a mitjans de juliol i a l’agost. L’allotjament es quasi impossible i els preus es multipliquen, i no cal dir l’augment d’afluència de gent i el fort vent que bufa durant aquesta època.
  • Santorini, durant la nostra estada a principis de juliol, va resultat ser una illa bastant tranquil·la, fins que arriben els passatgers dels creuers. Llavors, les principals ciutats, sobretot Fira, es converteix en Salou, això si, amb bastant més d’encant!

L’últim dia vam sortir a quarts de 3 de la matinada del mateix Aeroport de Santorini, un Airoport curiòs, curiós, i més petit que el de Reus...Si voleu visitar les illes és recomanable fer vol directe a Santorini, tot i que ja veieu les hores....però bueno...s’ho val!  

I aquí s’acaba el nostre viatge per les Illes Gregues de Naxos, Paros i Santorini, un viatge increïble pel paradís! Un viatge 100% recomanable, això si, si teniu pensat anar-hi mireu-vos-ho amb temps...bastant de temps, us estalviareu diners i us assegurareu allotjament, si hi aneu en temporada alta.


Qui hi vagi que m’avisi que jo hi torno!!!!


Posts relacionats:

_____________________________________________

Pots seguir L'Aparador de Reus a

1 comentari: