Per Sant Blai, Blaiets

Ahir, 3 de febrer, celebràvem Sant Blai. Així que en primer lloc moltes felicitats a tots els Blais i, per aquell que no ho sàpiga també era Sant Oscar, així que moltes felicitats, també, als Oscars. Com tots els bons reusencs sabran, ahir els protagonistes eren els “blaiets”, unes galetetes dolces amb un suau perfum a vainilla, de forma ovalada amb la imatge de Sant Blai gravada que s’elaboren només per aquestes dates a la nostra ciutat i que, segons diu la tradició, s’han de portar a beneir a les esglésies perquè ens ajudin a guarir el mal de gola.

Actualment la cosa ha canviat un xic, tot i que la pràctica d’anar a beneir a anat a menys, el que encara és un fet és que tal dia com avui totes les pastisseries de Reus i, altres botigues de queviures, tenen els taulells i aparadors els seus blaiets preparats perquè la gent de Reus els pugui degustar i aquells que volguessin portar a beneir.

Jo me’n recordo de quan era petita, com la majoria dels nens de Reus, anava a beneir els blaiets amb la meva àvia, jo els portava dins una cistelleta junt amb altres aliments, principalment fruita, tot ben tapadet amb un drapet i l’àvia que hi anava amb el carro de la compra replè d’aliments que abans havia anat a comprar al mercat i, evidentment una bosseta de blaiets i un plataret de menjarblanc. Juntes anàvem cada 3 de febrer, de cada any, a beneir després de plegar de l’escola, escoltàvem la missa i esperàvem que el mossèn esquitxes a l’aire i així quedessin ben beneits els blaiets. Tot i esperar aquest dia amb certa il·lusió i de seguir la tradició, després era incapaç de menjar cap d’aquells producte que havíem passejat dins el cistell, almenys de forma conscient i, per si de cas, de blaiets no em vaig tastar cap fins que ja vaig ser més gran. Cal dir que de petita era força especial pel menjar i menjar-me una cosa que havia passat per un ritual abans... no em feia gaire bona espina i no valia la pena arriscar-se.

Durant aquests dies podeu trobar blaiets en la majoria, sinó a totes les pastisseries i forns de pa de la ciutat. L’àvia cada any comprava els blaiets a Cala Poy, com la majoria de dolços i pastissos, n’era una clienta habitual, pels que no coneixeu la botiga ja en vaig parlar aquí, i jo, ahir també en vaig anar a comprar, però, vaig provar en un altre pastisseria. Cal Padreny: una de les pastisseries més antigues i amb més renom de la ciutat, que té la fama de tenir els blaiets més bons de Reus. Jo els vaig trobar força bons, tot i que, això va a gustos. Us animo a que proveu aquests dolços, ja veureu que bons! I per aquells més agosarats podeu provar de fer-los a casa. Al bloc No tot són postres...a la cuina, aquí, teniu la recepta ben detallada.