La meva mare és
una d’aquelles persones privilegiades que després de molts anys, encara per
aquestes dates rep una trucada de la seva padrineta, com li diu ella, dient-li
que pot anar a recollir la mona. Una trucada que espera ansiosa i plena
d’il·lusió. Quantes persones poden dir que encara als 50 i tants, poden
menjar-se la mona d’algun dels padrins, si ara la majoria de joves prefereixen
diners, o algun altre tipus de regal, i els que són més grans ja no donen
importància a aquestes coses...
Com si es tractés
d’una joveneta de 7 o 8 anys, la meva mare va a buscar-la, des de ja fa temps,
a la Pastisseria La Pastoreta on la padrineta ja l'ha seleccionada amb cura,
deteniment i gust, intentant que la mona a part de bona, agradi a la seva
fillola. Durant els anys, la padrineta ha anat seleccionant diferents tipus de
mona, que si melmelada, que si xocolata, que si nata, però últimament es
tractava d’una gran peça de xocolata que a casa, no només ma mare l’esperava
amb deliri... Aquest any, a la mona porta una mica de tot: ben plena, amb una
figura de xocolata molt futbolística, decorada, com és tradició amb plomes i
pollets, i embolicada amb cel·lofana unida amb un gran llaç.
La Pastisseria La
Pastoreta, és una d’aquelles pastisseries de Reus, de tota la vida. Regentada
per una mare i les seves filles, que són tot amabilitat. La mare, la Gemma, una
senyora entranyable, amable i dolça com els seus pastissos atén i assessora amablement
a tot aquell que entra per la porta, del número 6 del Carrer Antoni Bofarull, per
oferir-nos els seus productes, molts dels quals també trobem a la
pastisseria-cafeteria que tenen al Passeig Prim, 29, regentat per les filles.
Fa ja alguns
anyets, que vaig organitzar una festa i algú em va recomanar aquesta
pastisseria pel càtering, i la veritat és que va ser un gran èxit! Una varietat
increïble, bona presentació, d’una molt bona qualitat i la relació
qualitat-preu, més que bona. La veritat és que val la pena recomanar aquesta
pastisseria ja sigui per mones, coques, o per un bon assortiment de dolços i
salats per a una celebració, perquè et deixa en molt bon lloc.
Us la recomano!
Com tu dius com molts joves diem que no a una mona... Ta mare pot continuar gaudint d'això!!!
ResponEliminaQuina bona pinta!!! Nyam nyam
JO SON DE LES QUE TINC LA SOR DE TENIR PADRINA, I LA SORT QUE LI PUC RECLAMAR...."PADRINETA, JO VULL LA MONAAAA, PLENA DE PRESECS CONFITATSS" M´ENCANTA LA TRADICIIO,
ResponEliminaCOIA SOLA